cat ~/post/'Pensant en canvis polítics'
Escrit per jolupa fa 22 hores
Fa uns dies que penso quines serien les meves propostes en cas que jo muntés un partit polític? I totes les coses que em venen al cap, sense cap dubte, farien que primer em donessin un tir al cap i després ballessin sobre el meu cadàver.
El més trist d'això és que, ben segur, el que em pegués un tret no deixaria de ser una persona de la mateixa classe social que jo i una persona que sortiria beneficiada de les idees que tinc per millorar la seva vida.
Sempre he pensat que la política ha d'estar per ajudar a la gent que més ho necessita. Que s'ha de fer perquè totes les persones que resten sota d'aquests polítics tinguin les mateixes oportunitats i que aquestes oportunitats no depenguessin de si són persones que ja venen de famílies amb una molt bona posició social. O el que ve a ser el mateix, de famílies que sempre han tingut molts de diners.
Una de les propostes que trobo més maca és el sou universal. Però un sou universal que et permeti dedicar-te al que realment vols fer en aquesta vida i no a fer el que t'imposen per poder mantenir-te i portar-te una cullera a la boca amb una mica de menjar. Sense dependre de si guanyes 400 € o tens una fortuna de milions d'euros. Simplement, cada mes tindries uns diners que et permetrien viure de la forma que vulguis i amb comoditat. Un sou al qual tindries dret des de la majoria d'edat i que ben segur permetria que molt de jovent pogués fer la seva i veure el futur amb una mica d'esperança.
Però això vindria acompanyat de pagar impostos. Així i tot, no pagar impostos per pagar, sinó fer una reordenació dels impostos. Potser no tenir tants, continuar fent que la gent que més té més pagues i reinvertint aquests impostos d'una manera més eficaç i que la gent, realment, vegi que pagar impostos val la pena tenint tres branques com les més importants en inversió pública: Educació, Sanitat i Desenvolupament.
Deixar de fer pisos per fer. Agafant tots els pisos buits i posant-los a un parc públic d'habitatge amb preus sostenibles. Limitar el preu del lloguer, perquè una cosa s'ha de tenir clara: Aquests voltors quan vegin que la gent rep un sou universal el primer que faran és apujar els preus dels lloguers perquè els únics que poden tenir diners sense fotre brot són tots aquests voltors.
Limitar la quantitat de pisos que la gent pot tenir en propietat a dos. Tothom que té més de dos pisos és per fer només una cosa: guanyar diners amb un bé que és d'interès de tothom. I res de la meva dona en té dos, el meu fill de dos anys en té dos, i jo en tinc dos. Res d'això, dos per unitat familiar i, si tens més, el parc públic estarà encantat de fer-los servir.
L'església que per història no ha pagat res en aquest país començarà a fer-ho. Comptaran com empreses que tenen el seu immobilitzat i totes aquestes històries. Res de rebre ajudes públiques. Qualsevol religió que no atempti contra les llibertats de les persones, no difongui l'odi i no faci res que vagi en contra d'altres, podrà tenir el seu lloc de culte, i es pagaran impostos per tenir-los exactament el què farà l'Església catòlica.
La despesa militar s'ha de pensar. S'ha de pensar si necessitem un exèrcit. S'ha d'estudiar també molt bé com es finança aquest exèrcit perquè, opino, un exèrcit és tirar els diners. No aporta res a la societat excepte la protecció de la seva ciutadania i, moltes vegades ni això. A més s'hauria de fer una gran reforma perquè l'útil seria tenir un exèrcit de persones formades i no una colla de gent que escull l'exèrcit només perquè no troba res més a fer en la seva vida.
Prohibir tot partit polític i organització que faci proclames d'odi. Eliminats. "Quina llibertat d'expressió llavors que proclames!"
I continuant amb els partits polítics també s'hauria de dir que s'ha de limitar el sou i les ajudes que reben, qui pot accedir a càrrecs de l'administració o res d'escollir familiars de ningú. Amb això vull dir que res de nomenar per un càrrec a cap familiar de qui ostenta el càrrec o que tingui un càrrec important en qualsevol administració. S'acaba això de tenir una pensió vitalícia després d'acabar amb el càrrec que tinguis, suficient comptar com anys treballats i declarats a la seguretat social per a després la jubilació.
Una edat de jubilació que hauria d'estar establert als 50 anys, a qui treballi. Amb això crec que és just per crear noves places per treballadors joves i ofereix a la població jubilada l'oportunitat de gaudir de temps lliure. Crec que això faria que la gent amb cinquanta anys es mogués i afavorir els comerços i la gent jove també ho faria això d'afavorir els comerços.
Un afavoriment que també seria definit pel fet que la gent tindria una renda bàsica, com he dit abans, que podria fer servir per formar-se per explorar coses que li agraden. Infinitat de possibilitats!
Vull comentar que els punts de l'església, els militars i els polítics serien els causants d'un tret al cap o una campanya de desinformació que faria que la gent que més afavorida sortís d'això estigués en contra.
Perquè, recordeu, els més rics sempre volen ser més rics i volen l'ajuda d'un estat per ells mateixos.
Per cert, s'ha de dir que no tinc ni punyetera idea d'economia i serien coses que m'agradaria, si més no, que qualsevol govern proposes per debatre-ho.