cat ~/post/Infertilitat i clíniques
Escrit per jolupa fa 1 setmana
Ja fa temps que jo i la meva dona anem donant voltes per aquest món de les clíniques de fertilitat.
Com d'entre sis o set anys que voltem per veure si trobem un preu, sí, és com si anéssim a comprar pa.
El món de les clíniques de fertilitat ve a ser una cosa així com el món de les teleoperadores telefòniques, però jugant amb una cosa molt més delicada com és l'esperança de tenir descendència.
Que sí, potser tens raó i això de portar descendència a aquest món de bojos és de ser un mal pare i no pensar més que en un mateix sense tenir en compte que li podrà passar en un futur a aquest pobre nano. Que sí, també pots tenir raó quan dius que ja hi ha molts nens abandonats pels seus pares i poder la millor opció és adoptar i donar una oportunitat a aquests pobres nanos.
El cas és que portem cosa de vuit anys intentant tenir una criatura i no tenim sort. I clar quan es triga tan al final demanes ajuda a la gent que sap. I la ginecòloga de la meva dona, després d'unes proves, ens va dir que la millor opció seria anar a una clínica de reproducció assistida i aquí va començar el nostre periple per una gent que l'únic que busca és treure molts diners. Perquè quan ets davant d'una necessitat l'únic que pots fer, a la mentalitat d'aquesta gent, és treure tot el rendiment possible d'aquesta situació.
I això es va notar a la primera clínica que vam anar, ens entrava per la mútua un intent de fecundació, i el metge ja no es trobava còmode intentant ficar, en mig de la conversa, extres per vendre i que no pagava la mútua. És normal que no estigui còmode és un metge no un comercial i la meva dona i jo hem sigut comercials tota la vida i quant vols vendre alguna cosa en què no creus es nota.
El cas és que suposo a la clínica no li faria gens de gràcia que la nostra fecundació estigués pagada per la mútua, el preu acordat segurament no seria el mateix que paga una persona si va per al seu compte, la medicació no estava inclosa dintre del que pagava la mútua i no és una medicació precisament de baix cost. Per això, quan la meva dona, uns dies abans de fer la punció, va agafar la COVID i ho van cancel·lar tot, et quedes amb cara de caracollons, i el primer mail que reps de la clínica junt amb la recepta de la medicació que ha de prendre per parar tot el procés hormonal hi ha el pressupost per tornar-lo a intentar.
Més tard molta gent ens ha dit que podríem denunciar a la clínica perquè aquest no era el procediment a seguir. Segons ens han explicat el procediment era fer la punció per extreure els òvuls i esperar uns dies a fer la fecundació. Però ara t'has de ficar en temes d'advocats potser 5 o 6 anys després que passés? No ho veig clar.
Cada fecundació té un cost d'uns 8.000 € més la medicació que és al voltant d'uns 2.000 €. He llegit casos de dones, parelles, que porten al voltant de 30.000 € en fecundacions i, els casos més extrems per desgràcia, sense haver aconseguit cap embaràs. Però les clíniques no tenen cap inconvenient per continuar munyint a aquestes persones.
Podries dir que potser són gent que tenen bastants diners i poden gastar-se aquestes quantitats, però hi ha molts casos que són gent que hi ha hagut de rehipotecar el seu habitatge, van demanant crèdits.
I és van pujant les seves històries a Instagram i l'algorisme va fent la seva feina ajuntant a gent amb bones experiències; directes de les empreses de fertilitat; gurús de fertilitat; gent que defensa l'epigenètica quant et volen vendre una ovodonació, però que et diu que no existeix quant et volen vendre un ventre de lloguer... I el cercle no s'acaba.
I sí, potser penseu que aquesta gent necessita una mica d'ajuda psicològica, i per això les mateixes clíniques de reproducció les tenen, especialitzades en aquests tipus de temes, però clar, no voldràs que mosseguin la mà que els hi dona menjar. "Ets una mica paranoic" pot ser que pensis. No, això està explicat per una amiga que treballava fent això i que al final va haver de marxar de la clínica per incomoditat dient segons quines coses a les futuribles mares.
I a què ve tot això?, em pregunto. Bé a part de voler escriure sobre el tema, tot això bé per no tenir inclòs en la seguretat social la reproducció assistida d'una altra manera. Hi ha una cua d'espera que l'únic que beneficia és que la gent, finalment, acabi anant a les privades, si tenen els diners. O hi hagi parelles que visquin en una depressió permanent per no poder aconseguir un dels seus somnis de la seva vida, poder materialitzar d'aquesta manera el sentiment que es tenen l'un per l'altre amb la creació d'un ésser viu en comú.
Potser un altre dia seria bo parlar de la quantitat de paràsits que també existeixen en aquest àmbit. Podríem parlar de la ginecòloga especialista en tractaments naturals que començava les consultes a les 11 del matí a 300 € la consulta i que, entre receptar complexos vitamínics, deia que havíem d'anar a passejar només aixecar-nos, una hora. Estar més actius. I jo em preguntava: Suposo que aixecant-me cada dia a les 6 del matí, prepara l'esmorzar del nen, dona, meu. Prepara menjars. Portar al nen a l'escola, dona a la feina i jo a la meva; i 8 hores després fer el mateix a la inversa i arribant a casa a les 18~19 de la tarda, no era prou activitat per fer una mica d'anti agging? Que deia ella, molt moderna.